facebookSindicacio

MÉS per Sant Jordi

De Sant Jordi. Eso dónde está? A El valenciano va a desaparecer!!

perejoan | 11 Gener, 2016 00:01

Fa pocs dies, després de publicar, en aquest blog de MÉS, un article sobre la Madona de sa Torre de Sant Jordi, vaig enviar els enllaços de l’article a la llista i grups de gent que pensava que els podia interessar. Ben aviat vaig tenir una sorpresa. Una de les persones a qui ho havia enviat per whatsapp em va contestar d’una manera un poc estranya al principi, i al final insultant. Després vaig pensar si tenia el número de mòbil equivocat, i així va ser quan ho vaig comprovar amb la persona a la qual pensava que enviava aquests missatges. Tenia dos nombres del mòbil capgirats.

 


Segurament aquesta persona que rebia els meus missatges, i que no s’havia queixat dels anteriors fins al moment, estava cansada de rebre’ls i una mica enfadat. La qüestió és que em va constestar i estiguérem tots dos en línia un moment. Al principi vaig pensar que anava de broma, però després vaig veure que no, que la persona que els rebia estava realment enfadada i li vaig demanar disculpes tal com queda reflectit a les fotos que reproduesc. Quan vaig posar el meu nom em vaig equivocar i només vaig escriure Tome; què hi farem?

La qüestió és que després vaig voler fer les fotos de la conversa perquè vaig pensar que m’havia insultat, a mi i a molta altra gent. A més, com que el seu perfil era el d’un jugador de futbol de primera divisió, vaig pensar que era semblant al cas recent del manacorí Sergi Guardiola, al qual el FC Barcelona va fitxar i, tot d’una, li va rescindir el contracte per haver sabut que havia fet tuits ofensius contraris al Barça i a Catalunya.

Vaig reaccionar aviat i mentre feia les captures de pantalla del whatsapp com a prova, la persona que m’havia insultat o ofès llevava el seu perfil. Així i tot, una foto sí que encara el duia. Ja sabem que al perfil de les xarxes socials no sempre posam la nostra foto. De vegades es posa la d’un familiar, un paisatge, una persona que admiram i de la qual som fans, etc. Per tant, encara que el perfil sigui la d’un jugador d’un club de futbol peninsular de la primera divisió, això no vol dir que hagi de ser precisament aquest jugador.  No deixa de ser estrany però que, després del precedent recent de Sergi Guardiola, aquesta persona esborràs el seu perfil tan aviat.

 

 
 
 
 

D’altra banda, hem trobat publicat que aquesta persona del perfil, que repetesc no vol dir que sigui la implicada en el whatsapp, és a dir el jugador de futbol, té pendent algun cas amb la justícia; va ser detingut, acusat de violència contra la seva parella i també té un acte de processament per maltractament i amenaces. A més, davant manifestacions a favor del maltractament d’alguns seguidors seus, ell va dir que no hi estava en contra. Després el jugador corregí aquestes declaracions. Tot i això, s’ha de dir que és presumptament innocent de totes aquestes acusacions; que quedi clar.

D’altra banda, ja sabem que un pot enfadar-se amb missatges de desconeguts que, en el meu cas, no eren ni ofensius ni insultants. Sempre podia dir: “no me n’enviïs més”, i ja està.

Ara bé, el que em sobta, i pens que ens hauria de sobtar a tots com a mallorquins catalanoparlants, són unes quantes coses.

Primera: alguna cosa de català sap perquè endevina la llengua i no diu que no l’entén, i demana si és de València o de Catalunya.

Segona: li diu valencià a la nostra llengua cosa que també, oficialment, és certa.

Tercera:  afirma que el valencià desapareixerà.

Quarta: parla de Catalunya i del valencià molt ofensivament.  Diu “Puta Cataluña” però no diu res de Valencia, de la qual només demostra odi i menyspreu pel valencià: “Puta el Valencià” diu, així en català precisament. De Catalunya l’odi va cap al mateix país; regió per a ell hem de suposar.

Cinquena: no sap on és Sant Jordi. Això no importa especialment. El que passa és que no esmenta ni Mallorca, ni les Illes Balears, ni el balear, ni el mallorquí. Ni rastre de Mallorca ni de cap nom illenc per a la llengua. Així que he de pensar que no deu saber que existim com a subjectes que parlam aquesta llengua que ell associa a Catalunya i València. De les nostres illes ni menció.

Per què he volgut fer un article d’aquest fet? Per diverses raons.

Una: no podem deixar passar que se’ns insulti. Si el FC Barcelona no ho ha permès a un jugador que acabava de fitxar, des de Mallorca pens que tampoc hem de deixar passar aquestes ofenses.

Dues: la nostra llengua és la que té com a territoris lingüístics propis els que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. La persona del whatsapp això ho té gairebé clar, si descomptam les illes. En tot cas té clar que jo escrivia en valencià i que això té a veure amb Catalunya. Qualsevol insult a aquests territoris i a la nostra llengua és un insult etnòfob, catalanòfob, valencianòfob, balearòfob. Una espècie de xenofòbia, o racisme, contra persones per parlar o ser d’un territori determinat. Igual de mal fet estaria si hagués parlat de qui fos i del territori que fos, d’aquí prop o de l’altre cap de món.

Tres: Un espanyol o espanyola, com podria ser aquesta persona, com pot ser que vagi en contra d’una part d’Espanya o contra una llengua espanyola? Això ho diu la Constitució espanyola al seu article 3 (Apartat 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. Apartat 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció). Realment aquest respecte existeix? Evidentment en molta de gent sí. Però també sabem que en bastants casos no existeix.

Què és això d’insultar altres nacionalitats del Regne d’Espanya? Què és això d’insultar i menysprear una llengua espanyola, com ho és el català, es digui com es digui? Un bon espanyol no hauria de saber quines són les llengües d’Espanya? Falla alguna cosa en el sistema educatiu i comunicacional espanyol, o falla alguna cosa més? Perquè el que expòs aquí no és gaire infreqüent. Més aviat el contrari.

Tots veim com a Espanya hi ha almenys un procés sobiranista començat, és el cas de Catalunya. Hi té res a veure aquest comportament? Hi ha comportaments així de polítics de determinades tendències al respecte?

No fa gaire hem vist com, especialment pel que fa al català, almenys dos partits polítics juguen a disgregar-lo, menystenir-lo, prohibir-lo... En el cas del PP veim com al català d’Aragó li han passat a dir LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental). Al català de les Illes Balears l’han volgut dividir en no sé quantes varietats perquè sigui impossible d’ensenyar, reduir les hores en català a l’escola, cercar les maneres possibles d’escriure’l malament, llevar-li la categoria de requisit entre els funcionaris, minvar tant de català com han pogut a IB3... En el cas de l’ensenyament espanyol a Andorra (país independent amb el català com a llengua oficial) el ministeri d’educació espanyol ha llevat de les seves escoles el nom de català per dir-li lengua del país.

A Espanya, amb aquestes maneres de fer no anam. No vull suposar que no hi hagi insults al revés. En el cas del futbol, almenys, n’hi ha. Jo n’he sentit. Un sol partit, ja fa anys, al qual vaig assistir al Camp Nou, vaig sentir “Puta Madrid”, “Puta Espanya”. Malament també. Però això no és tan generalitzat com el cas invers i els Boixos Nois fa temps que foren eradicats del Camp Nou. En qualsevol cas totes dues coses estan malament. Com si hagués escoltat el mateix d’un altre equip de futbol o d’un altre país, independent o no, del continent o part del món que fos.

El nostre anterior rei, que va haver d’abdicar per coses que ja sabem, una vegada va dir: “Nunca fue el castellano lengua de imposición”. Una mentida que un cap d’estat nostre no hauria d’haver dit mai. La gent de la meva edat, i els nostres avantpassats, vàrem viure el que era la prohibició de la nostra llengua, tant a les escoles com a l’administració. I també vàrem comprovar com des de les escoles i mestres franquistes (i anteriors al franquisme) se’ns menyspreava per parlar una llengua que no reconeixien i li havíem de dir dialecte. I ara hem d’aguantar com se’ns acusa de voler imposar el català confonent una dictadura feixista com la de Franco amb unes institucions democràtiques que estableixen regles i lleis. Confonent el procés ben orquestrat de lingüicidi contra el català, basc o gallec amb el respecte de les majories i de les minories lingüístiques.

Sense anar més lluny, a les escoles del franquisme a Sant Jordi sabem coses com les següents, dites per mestres d’aquella època que de vegades encara perdonam amb una espècie de síndrome d’Estocolm o cosa semblant. “Nines, per s’Arenal no xerreu en mallorquí, que vos agafaran per pageses" (en el sentit despectiu, més aviat de pagesotes). “Niños, a mi os dirigireis siempre, tanto dentro como fuera de la escuela, en castellano”. Això ha passat a Sant Jordi, una vergonya, sobretot perquè era una imposició per fer desaparèixer la nostra llengua i degradar-la a categories inferiors. No és que no pugués dir que havíem de parlar d’aquesta manera o d’aquella altra. És el fet dictatorial, és l’objectiu en què es feia, és la intenció de voler canviar la nostra manera de ser, com si fóssim uns beneits de cultura inferior. És el fet de negar per la via de la inexistència la nostra història.

Tenim molta feina a fer; educadament, pacíficament, democràticament, justament.

Tomeu Carrió

Categoria: Article d'opinió. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.