facebookSindicacio

MÉS per Sant Jordi

Magdalena Tomàs Mas. Sa Madona de sa Torre. I: context i documents audiovisuals

perejoan | 05 Març, 2017 11:45

Magdalena Tomàs Mas, coneguda a Sant Jordi com a sa Madona de sa Torre, va néixer en 1894 a Esporles. Era la filla petita de la família, i una de les tres filles que arribà a l'edat adulta. Una altra era la meva padrina per part de pare anomenada Margalida Tomàs Mas (nascuda també a Esporles en 1887 aproximadament). El nom de Madona de sa Torre li ve d’haver viscut a l’hort de sa Torre, Torre Grossa li diu ella de vegades, localitzat a ponent del poble de Sant Jordi, a uns 300 metres.

Magdalena Tomàs Mas als 73 anys aproximadament

En aquest petit article reproduïm una pel·lícula que, devers l’any 1967, el meu pare, Llorenç Carrió Tomàs, nebot de sa Madona de sa Torre, va filmar en súper 8. En aquest enregistrament d’una mica més de cinc minuts hi surten, a més de la meva tia (tia-padrina) de sa Torre, el meu pare, el meu germà Llorenç i jo mateix. La Madona de sa Torre vivia en una casa de l’antic carrer Major de Sant Jordi, nom canviat en 1955 pel de Cristiandad, al número 11. [Gabriel Bibiloni, Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat, Palma 2012]. Carrer que hauria de tornar al nom original. En aquesta pel·lícula observam una mica la seva casa, que té molt bones vistes cap al Pla de Sant Jordi, ciutat i la Serra de Tramuntana, també el seu famós Betlem, del qual estava ben orgullosa.

En general, parlar de madona de sa Torre és parlar d’un personatge de gloses, moltes de vegades ben picants, conegudes per tot Mallorca. De tota manera no hi ha una sola madona de sa Torre. I a Sant Jordi ha coincidit que n’hem tenguda una, a la qual de vegades hi atribuïen aquestes gloses. Només en reproduïm aquí una, precisament de les més moderades:

Sa madona de sa Torre

es pa negre li fa mal,

però no n’hi fan ses coques

ni es torrons per Nadal.

Magdalena Tomàs va viure uns anys especialment durs, marcats per la Història de Mallorca. Una crisi agrícola i econòmica anomenada de la Fil·loxera. La Guerra de la Independència de Cuba. Emigració a Amèrica, França i Algèria. Les crisis de subsistències de la Primera Guerra Mundial. La Dictadura de Primo de Rivera. La Guerra Civil. Els anys de la fam. La Dictadura Franquista. En aquesta entrevista, podem copsar la lluita d’una dona per pujar uns infants i sobreposar-se a la pèrdua del seu home. Magdalena Tomàs Mas tenia un caràcter fort. Se l'havia guanyat ferm durant tota la seva vida. Tres filles i un fill. Casada de ben jove, segurament cap a l’any 1912. Va haver de fer front a deutes que li deixà la mort del seu home, anys després d’haver-s’hi casat, l’any 1926, quan només duien 14 anys de casats i havien tengut cinc fills, encara que un havia mort molt d'hora.

Una dona amb un important sentiment religiós. Amb tot, essent la padrina de fonts del meu padrí de fonts i oncle meu, Francesc Carrió Tomàs, la vaig conèixer bastant bé al coincidir en els dinars familiars que fèiem cada any. En aquests dinars no s’estaven de parlar davant meu, un infant que tenia unes orelles ben obertes, i la boca ben tancada, dels desastres de la Guerra Civil, dels assassinats que s’hi havien comès i de la gent que hi havia participat. Així vaig conèixer la història de la Guerra Civil a Mallorca, ja de molt petit. Una versió que podia comparar amb les lliçons d’història de la meva altra padrina que la va viure des de Barcelona. Actes criminals a Mallorca. Patiment i bombes a Barcelona. Això sentia jo, després he sabut molt més. Una dona, per tant, que sabia ben bé què havia passat i que tenia perfecta consciència del que era el Franquisme, tot i que havia de tirar endavant com tantes altres dones viudes per una raó o una altra.

Podem escoltar que havia nascut a Esporles i que el seu home era de Vilafranca. La seva germana, la meva padrina, també era d’allà i estava casada amb el meu padrí que era de Pòrtol. És la història de Sant Jordi, confluència de població de molts de pobles de Mallorca a partir de la dessecació del Prat de Sant Jordi, a meitat del segle XIX, dirigida per l’enginyer holandès Pau Bouvy. Un poble que veié créixer l’agricultura i la seva població com a conseqüència d’aquell desenvolupament econòmic.

A la transcripció del text hi ha algunes repeticions que no he volgut llevar. La cinta de vídeo és de 1967 més o menys. Però l’entrevista es va fer al 1979. Ella volia que jo li escrivís alguna cosa com la seva biografia en glosa. Estava molt interessada que ho escrivís. He estat molts anys a presentar-ne la transcripció, però tenia el material ben guardat i ara que comptam amb aquests nous mitjans pens que és un bon moment per a donar a conèixer el que ella volia. No he volgut llevar les repeticions perquè expressen la seva dèria per l’hort de sa Torre, on va morir el seu home (de primer llinatge Veny) i on varen tenir els seus fills. I d’altra banda perquè queda ben retratada una època, des de principi del segle XX i els anys 20 i 30, i tal volta també els 40, moment en què els infants estudiaven ben poc temps, si és que ho feien, i aviat s’havien de posar a fer feina per ajudar a pujar la casa, la família. En definitiva, només present la seva veu tal com era.

En aquesta entrevista surten també dues o tres coses importants: les relacions, al camp entre senyors i amitgers per una banda, solidaritat entre pagesos i la seva religiositat; finalment maneres enginyoses i il·legals, aleshores, de cercar-se la vida com ho era vendre oli d’estraperlo.

Magdalena Tomàs Mas també es va fer càrrec del pintor Gabriel Comas Roca (1892-1978), que havia mort quasi un any abans de fer aquesta entrevista. Ella el va acollir a casa seva i el va cuidar fins que morí. Encara record com de nin, amb mon pare que tenia un camió, transportàrem la seves pertinences i quadres des de Son Ferriol a les cases de Cas Quitxero on va ser veïnat de Madò Tomeveta. Uns anys després Gabriel Comas va anar a viure a ca la meva tia. Don Gabriel Comas, amb un carrer al seu nom des de 1980, demanat per l’antiga Associació Cultural del Pla de Sant Jordi, és un personatge que tenim el deure d’estudiar i divulgar. Una persona, d’altra banda, a la qual els santjordiers li devem un reconeixement i una demanda de perdó per no haver-lo tractat com es mereixia. Eren uns temps en els quals la cultura no comptava, i eren precisament les autoritats franquistes que no volien que contàs per a res.

Madò Magdalena de sa Torre va haver de suportar encara una altra prova, un altre dolor molt gran, viure la mort del seu fill Macià Veny Tomàs, no gaire temps abans de morir ella, cosa que es produí entre octubre i novembre de 1985, als 91 anys.

De la transcripció que reproduïm, el que està escrit entre claudàtors són o bé aclariments meus o preguntes que li feia durant l’entrevista. Deman disculpes per dues coses, una per haver tardat tant en reproduir-la, i dues perquè era jove i per això ara trob que li hagués pogut demanar més coses. Ja està fet però.

No tot el que jo dic a l’entrevista surt. No és necessari. En tot cas es pot escoltar íntegrament.

El vídeo el teniu en aquest enllaç, pitjant aquí.


I la reproducció íntegra de l’entrevista en aquest altre, pitjant aquí mateix.

La transcripció de l’entrevista està feta respectant l’ortografia normativa, amb totes les paraules que deia i algun castellanisme en cursiva. A la mateixa transcripció, entre claudàtors, hi ha alguna explicació que crec convenient per a millor enteniment del text.

Tomeu Carrió

Categoria: Persones. Biografia i entrevistes. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.