facebookSindicacio

MÉS per Sant Jordi

Acte per la Segona República a Son Sardina

perejoan | 01 Setembre, 2016 09:06

El passat dia 11 d'abril MÉS per Son Sardina va fer un acte d'homenatge a la Segona República a la creu de terme. Hi parlaren Antoni Marimon com representant de Son Sardina, Antoni Noguera com a candidat a batle de MÉS per Palma, i Bartomeu Carrió com a convidat i membre de MÉS per Sant Jordi. A continuació oferim les paraules preparades a tal efecte per Tomeu Carrió.

 

 

Alfons XIII no pogué evitar que els partits republicans, que havien signat el Pacte de Sant Sebastià, convertiren per voluntat pròpia unes eleccions municipals en plebiscitàries per proclamar la república, cosa que passà el dia 14 d’abril de 1931. Però recordem que se’n proclamaren dues: la república catalana i la república espanyola. Al cap de poc l’espanyola transformà la catalana en Generalitat.

A Mallorca guanyà el caciquisme de Joan March, i per tant les dretes monàrquiques. L’anul·lació d’aquestes eleccions a la nostra illa dugué al triomf republicà i socialista a la seva  repetició.

A Palma es formà un consistori republicà d’esquerres amb el socialista Llorenç Bisbal com a batle. Es posaren la bandera mallorquina i la republicana davant una massiva manifestació de suport. L’Ajuntament  de Palma començà una gran tasca social i cultural. Des d’aquest moment el regidor republicà i metge Emili Darder va presidir les comissions de sanitat i educació, que concretaren i endegaren una reforma dels serveis sanitaris de Palma, i un gran pla de construccions escolars.

El desembre de 1933 Emili Darder fou elegit batle de Palma i només en fou desplaçat pels Fets d’Octubre de 1934. Tornà a ser batle a partir de febrer de 1936, i va ser el cop d’estat militar i feixista de juliol de 1936, que el llevà definitivament, cosa que acabà amb el seu assassinat públic el 24 de febrer de 1937, després d’una paròdia de consell de guerra, juntament amb el socialista Alexandre Jaume i els altres polítics d’Esquerra Republicana Balear, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques.

No va ser fàcil aquesta Segona República. Els canvis que proposà foren molt importants: reforma agrària, legislació laboral avançada, dret a l’autonomia de les regions, democràcia i participació, reforma militar, laïcisme i limitació del poder de l’Església, matrimonis civils, drets per la dona (especialment el dret de vot i la llei del divorci).

El context internacional d’enfrontament entre comunistes i feixistes per una banda i també entre feixistes i demòcrates, entre altres coses, no permeté que aquella experiència democràtica reexís. L’existència del nazisme alemany i el feixisme italià com a aliats actius a favor del militarisme, l’oligarquia i el feixisme espanyol destrossà la “República democràtica de treballadors de totes clases” (art. 1 de la Constitució) a través d’un cop d’estat i d’una guerra civil.

Aquestes dificultats es manifestaren a tots els pobles de Mallorca i als barris i pobles de Palma també. En el cas de Son Sardina, els socialistes i la formació d’un important sindicat de picapedrers feu que a les eleccions de febrer de 1936 les esquerres republicanes i socialistes del Front Popular guanyassin per poc als cacics. Fou un dels pocs indrets de Mallorca i de Palma on això passà.

Amb tot el que suposà d’avenç social la República, no podem obviar que, a Mallorca i a les Illes Balears, políticament i culturalment hi hagué uns problemes especials derivats de la nostra condició nacional, cultural i lingüística. Les causes vengueren derivades de l’espanyolisme de dretes i, en part d’esquerres. Joan Sanxo va escriure al setmanari mallorquí República sobre el ministre d’Instrucció Pública Salvador de Madariaga, que quan fou preguntat per uns mallorquins per l’extensió del decret de bilingüisme a les Balears respongué cínicament que “davant el dubte de si les Illes Balears havien de tenir una cultura espanyola o catalana havien resolt que no tinguessin cultura”.

I per comparar una mica més amb la nostra realitat actual tenim un precedent en el diputat de la CEDA Josep Zaforteza que demanà a les Corts que no es poguessin escoltar a Mallorca les emissores de ràdio catalanes i que les Balears fossin segregades del districte de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el cas de la llengua ho justificà precisament perquè el mallorquí s’assemblava massa al català. Fets, com molts d’altres, que es repeteixen avui en dia.

Des del punt de vista que ens ensenya la història i, davant la repetitiva ofensiva ideològica nacionalespanyolista, hauríem de tenir present unes quantes coses: 

La Guerra Civil no és part de la Segona República, és part de la dictadura franquista, del feixisme i del nacionalcatolicisme. Ho commemoram ara davant un monument als caiguts però amb unes connotacions especials. Totes les vides són importants per igual, però els colpistes no eren demòcrates ni volien justícia, ni igualtat, ni llibertat. Els colpistes volien acabar de manera violenta amb la democràcia.

La República no va ser la causa de la guerra. Ho foren els feixistes. Les repressions a les reraguardes republicana i nacional foren criminals. Però el que les provocà a totes dues fou el cop d’estat, la contrarevolució feixista. Sense cop d’estat no hi hagués hagut cap repressió. La revolució social i la repressió a la zona republicana fou conseqüència del cop d’estat feixista, no la causa. La repressió a la zona rebel, i després per tota la geografia espanyola havia estat perfectament programada pels colpistes.

Les Constitucions republicana i l’actual han posat moltes traves a les llibertats i drets nacionals: Prohibició de federació de regions o comunitats autònomes, prohibició de formació d’una autonomia entre un territori insular i un de peninsular. Impediments als parlants de llengua catalana, basca i gallega, començant per considerar-les tant de segona categoria, que ni tan sols hi són esmentades amb el seu propi nom.

 

Constitució de 1931 

Article 4.

El castellà és l’idioma oficial de la República. Tot espanyol té obligació de saber-lo i dret d’usar-lo, sense perjudici dels drets que les lleis de l’Estat reconeguin a les llengües de les províncies o regions.

Llevat del que es disposi en lleis especials, a ningú se li podrà exigir el coneixement ni l’ús de cap llengua regional.

 

Constitució de 1978

Article 3.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

 

Si els temps actuals, la possible independència de Catalunya, la nostra voluntat expressada democràticament, condueixen a canvis dins les relacions entre els pobles d’Espanya, no hauríem de permetre que  aquestes coses tornin ser de la mateixa manera, i encara que fos així la nostra protesta s’hauria de fer sentir ben alt.

 


Mn Gabriel Mairata, rector de Son Sardina en 1936

Foto de la revista Sa Sella de Sencelles

 

Placa de contextualització de la Creu de Son Sardina
posada a petició del Grup Municipal MÉS

 El rector Gabriel Mairata Coll va ajudar a protegir els sardiners progressistes perseguits per les forces franquistes. A Sant Jordi, el meu poble, com en alguns altres llocs, passà una cosa comparable encara que no exactament igual. Va ser un capità, Joan Bennàssar Bisquerra, en aquest cas un militar colpista, que amenaçà els falangistes públicament si mataven cap santjordier. 

 

 Capità Bennàssar de Sant Jordi

 

És bo que recordem aquests fets i serà bo que les properes institucions que des de MÉS governarem, també els donin la dignitat que es mereixen. Perquè mai més no es repetesquin; no és un tòpic per molt que s’hagi dit.

No naixem vacunats contra la intolerància i les guerres. La millor medicina és tenir memòria i aquesta s’ha d’ensenyar tant a les escoles com en actes com aquest d’avui.

Categoria: Història. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.