facebookSindicacio

MÉS per Sant Jordi

Dia Internacional de la Dona. Algunes dades

perejoan | 01 Setembre, 2016 09:06

Com a aportació al Dia Internacional de la Dona oferim aquí algunes dades i documents al respecte que no volen ser en cap cas exhaustius. La seva lectura ens pot il·lustrar sobre el llarg camí cap a la plenitud de drets i igualtat en tots els sentits entre dones i homes.

Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana (redactat per Olympe de Gouges el 1791, executada a la guillotina per les seves idees polítiques). Text adaptat als drets de la dona a partir de la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà (1789) durant la Revolució Francesa:

Les mares, filles, germanes, representants de la nació, demanen que se les constitueixi en Assemblea Nacional. Per considerar que la ignorància, l'oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona per a què aquesta, sempre present per a tots els membres del cos social, els recordi constantment els seus drets i deures, per a què els actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguin ser, en tot moment, comparats amb l'objectiu de tota institució política i siguin més respectats per ella, per a què les reclamacions de les ciutadades, fonamentades a partir d'ara en principis simples i indiscutibles, es dirigeixin sempre al manteniment de la Constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots.

En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa i en coratge, com en els sufriments materns, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis del Ser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana.

1- La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden ser fonamentades en la utilitat comuna.[…]

6- La llei ha de ser l'expressió de la voluntat general; totes les Ciutadanes i Ciutadans han de participar en la seva formació personalment o per mitjà dels seus representats. Ha de ser la mateixa per tots; totes les ciutadanes i tots els ciutadans, per ser iguals als seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i ocupacions públiques, segons les seves capacitats i sense més distinció que la de les seves virtuts i els seus talents.

El 1848 a Seneca Falls, estat de Nova York, es reuní la primera convenció organitzada per dones per a la defensa dels seus drets. En aquesta reunió cent dels seus assistents (68 dones i 32 homes) signaren la Declaració de Drets i Opinions, un text adaptat també de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica de 1776. La seva principal redactora fou Elizabeth Cady Stanton, una de les organitzadores de la convenció:

Quan, en el curs dels esdeveniments humans, s’esdevé necessari per a un part de la família humana assumir entre els pobles de la Terra una posició diferent de la que fins al moment ocupava, però justificada per les lleis de la natura i de l’entorn que Déu li ha entregat, el respecte merescut per les opinions humanes requereix que declari les causes que impulsen a tal empresa.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes i dones són creats iguals; que estan dotats pel Creador de certs drets inalienables, entre els quals figuren la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per assegurar aquests drets els governs han estat establerts, els justs poders dels quals provenen del consentiment dels governats. Sempre que qualsevol forma de govern atempti contra aquests fins, el dret dels que sofreixen per aquest motiu consisteix en negar-li la seva lleialtat i reclamar la formació d’un nou govern, les bases del qual se sustentin en els esmentats principis i els seus poders s’organitzin de la manera que els sembli més adequada a la seva seguretat i felicitat.

La prudència, és clar, dictarà que els governs establerts d’antic no es canviïn per motius lleus i transitoris; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre la humanitat a un Despotisme absolut, el seu deure consisteix en derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient tolerància de les dones respecte a aquest govern i tal és ara la necessitat que les empeny a exigir la igualtat a què tenen dret. La història de la humanitat és una història de repetits greuges i usurpacions per part de l’home contra la dona, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre ella. [...]

Decidim:

-Que totes aquelles lleis que siguin conflictives en alguna manera amb la vertadera i substancial felicitat de la dona, són contràries al gran precepte de la naturalesa i no tenen validesa,  ja que aquest precepte té preeminència sobre qualsevol altre.

-Que totes les lleis que impedeixin que la dona ocupi en la societat la posició que la seva consciència li dicti, o que la situïn en una posició inferior a la de l'home, són contràries al gran precepte de la naturalesa i, per tant, no tenen ni força ni autoritat.

-Que la dona és igual a l'home -que així ho va pretendre el Creador- i que pel bé de la raça humana exigeix que sigui reconeguda com a tal.

-Que les dones d'aquest país han d'estar informades pel que fa a les lleis sota les quals viuen, que no han de seguir proclamant la seva degradació, declarant-se satisfetes amb la seva actual situació, ni la seva ignorància asseverant que tenen tots els drets que desitgen. [...]

-Que la dona s'ha mantingut satisfeta durant massa temps dins d'uns límits determinats que uns costums corromputs i una interpretació tergiversada de les Sagrades Escriptures li han assenyalat , i que ja és hora que es mogui en el mitjà més ampli que el Creador li ha assignat.

-Que és deure de les dones d'aquest país assegurar-se el sagrat dret del vot. [...]

Els drets de la dona foren impulsats durant la Segona República Espanyola en el sentit de la seva igualtat i dret a vot. La Constitució de 1931 va ser la primera que concedí aquests drets. La llei del divorci del 26 de febrer de 1931 en fou un pas més. Amb la Guerra Civil i el Franquisme els drets de la dona sofriren un greu retrocés. Amb la transició democràtica a partir de 1976 es tornaren a fer lleis per a la igualtat.

Amb tot recordem però la campanya “Jo també sóc adúltera” de 1976. Aleshores estava vigent l’article 449 del Codi Civil pel qual la dona podia ser tancada a la presó per aquest delicte i l’home, en canvi, només podia ser-ne acusat en el cas d’un escàndol notori. A més l’home podia demanar la custòdia dels fills en el cas d’acusar la seva exdona. Aleshores només existia la separació, no el divorci.

Per acabar, recordem només tres dones de moltes més de l’època de la Segona República i la Guerra Civil a Mallorca:

Maria Mayol Colom (Sóller 1883. Republicana, catalanista, activista de la dona i la cultura. Exiliada per trobar-se a Madrid quan començà la guerra. Tornà a Mallorca a mitjans anys 40 i morí a Palma en 1959).


Aurora Picornell Femenies (Palma 1912. Comunista i feminista, assassinada pels feixistes a Porreres el 5 de gener de 1937).

 

Matilde Landa Vaz (Badajoz 1904. Comunista i feminista, se suïcidà a la presó de dones de Can Sales de Palma per les pressions perquè es deixàs batejar el 26 de setembre de 1942).

Categoria: Història. Comentaris: (1). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris

Publica el teu comentari. Faig servir la moderació per evitar, exclusivament, spam.